1
Jo sentia que els genolls em vacil·laven, s'entretopaven; vaig pregar en veu baixa!
2
Erika va pregar en veu baixa: per l'amor de Déu, senya't amb la mà dreta!
3
Va pregar en veu baixa i començà a devorar l'entrepà com si el panet l'acabés d'insultar.
4
Quan alguna vegada es creuava amb la Lídia, es posava a tremolar i començava a pregar en veu alta, com si així estigués més protegida.
5
El veieren trucar a la porta, esperar una estona, humil, insistir, pregar en veu baixa, impacientar-se, tornar a pregar, fins que la porta va obrir-se.
6
Aquell sacerdot jove, agenollat a la voravia, plorava i pregava en veu alta.
7
La menuda no parava de plorar i la seva mare pregava en veu baixa.
8
Si us plau, agafa'l, prega en veu baixa.
9
Les seves criades ploraven i pregaven en veu alta, però Maria les va renyar, dient-los en francès:
10
Fra Genís pregava en veu alta bo i caminant entre les soques callades de la gran boscúria.
11
Després va fixar-se en la seva neboda, dreta davant de l'altar, tacada de sang, pregant en veu baixa.
12
La família pregava en veu baixa.
13
-Sius plau, feu que en Robb no se'n vagi -vapregar en veu baixa.
14
Pregava en veu alta.
15
Pregava en veu baixa a Apol·lo i Hèracles que deixessin la seva disputa i entre tots dos guiessin els seus trets.
16
Jo, com que ja sóc gran, faig les meves pregàries tota sola; Kòlia i Lídotxka preguen en veu alta junt amb la mamà.
