Significats de rostre ovalat en català

Al seu rostre ovalat només s'hi veia el remolí dels seus ulls.

Contemplava el seu rostre ovalat i transparent, envoltat d'un halo brillant i vaporós.

Quan va tornar, l'acompanyava un home ben vestit, de rostre ovalat, ulls intensament blaus i cabells terrosos.

De sobte reveié aquell rostre ovalat, els ulls blaus i maliciosos, i el perfil definit de la barbeta.

Et fan el rostre ovalat.

No sé, no recordo ben bé qui és, a qui pertany aquest rostre ovalat, però sé que no m'és desconegut.

Una barba finíssima i rossenca adornava son rostre ovalat, suavitzant les dureses del relleu de ses faccions cantelludes de sàtir.

Tenia el cutis pàl·lid i impecable, i la blancor i la textura del seu rostre ovalat recordaven la closca d'un ou.

Deia aquestes paraules i era més bonica que mai, Maria Gallart, em mirava fugaçment amb aquell rostre ovalat coronat de rínxols negres.

Duia una còfia, de la qual sobresortien els bucles rossos com monedes d'or que emmarcaven un rostre ovalat, ple de gràcia i frescor.

Recordo que em sentia satisfeta d'ésser petita i d'ossos delicats, i de tenir un rostre ovalat que la gent semblava mirar amb complaença.

Allargà la mà a un home que acabava d'entrar, un homenet rodó amb rostre ovalat, aire fatigat i ulls grisos i endormiscats encara.

Fausto, amagat darrere la concurrència, s'havia entretingut el temps suficient per captar aquella visió gràcil i esvelta, de rostre ovalat, ulls negres i llavis rosats.