Significats de rutilar en català

Aleshores va sentir una passa darrere seu, es va girar bruscament i va veure rutilar una fulla metàl·lica.

L'altre és més aguilenc, amb una barbeta punxeguda, coll i braços llargs, vestit italià, clar, amb fils de seda que fan rutilar els seus moviments.

A tot arreu el metall rutilava sota la claror de l'alba.

Tenia un cap diminut amb un rar plomall que rutilava amb la llum.

Ella li va aguantar la mirada mentre es posava l'última agulla, la punta de la qual rutilava.

Sense núvols, les fulles dels plàtans rutilaven.

En un cel de pissarra d'un verd blavós, les estrelles rutilaven inhòspites i lluents com gel esquerdat.

Guerrers llegendaris, equipats amb cotes de malles, armes i anelles-moneda que rutilaven amb els colors del foc.

Tot funciona i res no rutila.

En Des Esseintes mirava ara, arraulit en un racó del seu menjador, la tortuga que rutilava a la penombra.

Aviat veieren, al lluny, entre innombrables edificacions, una cúpula com la de Brunelleschi, al damunt de la qual rutilava una creu.

El que l'aterria i la feia patir en aquell moment, en canvi, era la gruixuda aliança que rutilava en el seu dit anular.

Uns quants cavallers aparegueren d'entre les tendes, i Tomàs i els seus pogueren observar que duien unes armadures d'or, que rutilaven amb la llum.

A vegades es veia com una boirina blanca entre aquell eixam que rutilava en silenci, i el cor s'aturava un moment, suspès per l'espectacle torbador.