Significats de semblar oportú en català

Però aleshores no li va semblar oportú de demostrar el rebuig.

D'altra banda, no va semblar oportú d'ajornar una cerimònia tan esperada.

Quan li va semblar oportú, es va aixecar i va anar a l'habitació de les nebodes.

Així i tot, li va semblar oportú de no ficar-s'hi per res i deixar fer a la tripulació.

No li vaig comentar que en aquella època estava interessat per l'hel·lenisme romàntic perquè no em va semblar oportú.

De camí, a Roland Schneider li va semblar oportú llançar-se a un inacabable comentari estratègic-geogràfic-militar de la regió que travessaven.

M'hi vaig estar tot el temps que em va semblar oportú; no podia suportar veure-li aquella expressió ferida a la cara.

La senyora Kearney es va tranquil·litzar una mica, però li va semblar oportú de comunicar al seu marit part de les seves sospites.

No puc transcriure't el text literalment perquè no em va semblar oportú copiar aquella lletra menuda i pulcre, nerviosa, que s'arrodonia a les majúscules.

Temps després i tan aviat com li va semblar oportú, l'altre malalt va demanar a la infermera si podien desplaçar-lo al lloc de la finestra.

Però com que no podia moure els braços no tenia manera de mirar-me el rellotge, i no em va semblar oportú cridar per demanar l'hora.

No ens sembla oportú entrar en aquesta guerra, va apuntar l'actual consellera comunal.

No sembla oportú tampoc establir una data i, si es pot, començar abans.

El PP té la legalitat per prendre les decisions que li semblin oportunes.

Sembla oportú, per tant, que ens preguntem com serà el nou curs econòmic.

Tindrem segurament la possibilitat d'exposar-ho a bastament però em sembla oportú fer algunes puntualitzacions.