Significats de senilitat en català

És la tirada de la sang o la feblesa de la senilitat?

Ja ningú no gosava imposar als altres aquella imatge de senilitat burgesa.

Aquella veu de vell irritat: al caire de la senilitat.

Però Cresques s'enfonsava en la senilitat, i com a molt faria les funcions de traginer.

Això és la senilitat, va pensar sense creure-s'ho realment.

Scarpetta podria patir el risc de la senilitat.

A quaranta-quatre anys, en canvi, Linda semblava, per contrast, un monstre de senilitat flàccida i deforme.

La senilitat és una màscara; és part de la seva protecció contra la feina i contra l'empresa.

Ben entès que ancianitat no és sinònim de senilitat, ni decrepitud, ni de caducitat, ni de decadència.

La mandíbula grossa; aquest aspecte tan amical de la seva cara immensa va mostrar un lleu tremor de senilitat.

El pare diu que pateixo de senilitat precoç, que ho he heretat de la mare -liva dir en Brekke.

En Joan sentia un profund respecte per l'Abdal·là, però es va dir que això potser era un primer senyal de senilitat.

De lluny estant semblava el que era: un vell solitari, al caire de la senilitat, parlant sol; ni més ni menys.

La repulsiva senilitat dels tristos homes que venien en aquesta casa no era a gaires anys de distància del mateix Eguchi.

La grandesa veritable d'aquells que moren joves és llur refús absolut de la senilitat, projectat en la ment d'aquells que resten vius.

La paraula eufemística tercera edat se la van inventar per sepultar lingüísticament termes tristos i popularment dramàtics com senectut, vellesa, ancianitat, senilitat.