1
A través del silenci del desert, llurs veus fortes i jovenívoles vibraven:
2
El silenci del desert, ara comparable al silenci dels prohoms de la ciutat.
3
El vell crit torna a trencar el silenci del desert.
4
Havia après el silenci del desert i es conformava a contemplar el palmerar que tenia al davant.
5
El noi va tornar a contemplar el silenci del desert i la sorra que alçaven els animals.
6
Finalment, la lluna il·luminava el silenci del desert i la jornada que fan els homes que busquen tresors.
7
El seu silenci esdevingué, no l'absència de parla, sinó una cosa en si mateixa, com el silenci del desert.
8
Al voltant de la cançó, breu i plàcida, s'estenia el silenci del desert, amunt i avall, endavant i endarrere.
9
La serp, que es debatia sense parar, feia uns sorolls i uns xiulets que ferien el silenci del desert.
10
L'Alquimista va respectar el silenci del desert i no va respondre al noi fins que no es van aturar per dinar.
11
Però moriria després d'haver travessat un estret, treballat en una vidrieria, conegut el silenci del desert i els ulls de la Fàtima.
12
S'estirà defallent sobre la sorra, sol, al mig dels grans silencis del desert.
13
-Elshomes somien més la tornada que la partida -vadir el noi, que ja es començava a habituar novament al silenci del desert.
