1
Un silenci pesant com una llosa de marbre va envair la sala.
2
Es va fer un silenci pesant, profund, mentre jo m'enrojolava fins als colzes.
3
El Joan aguanta uns segons, llargs, eterns, feixucs de silenci pesant.
4
Es va fer un silenci pesant, des del qual va parlar la Fukaeri.
5
Un silenci pesant es va abatre damunt de tots tres.
6
Va caure un silenci pesant al damunt de tots tres.
7
En Tamaru va fer un moment de silenci , d'un silenci pesant com el d'una alosa.
8
A aquestes paraules va seguir un silenci pesant.
9
Un silenci pesant va acompanyar les seves paraules.
10
Un silenci pesant es féu a la cambra.
11
Ara voldria que Alba xuclés un bon havà dels seus mentre perseverava en el silenci pesant.
12
A fora s'havia fet un silenci pesant, que fou seguit per un soroll de peus arrossegant-se.
13
Un silenci pesant va seguir aquestes paraules.
14
Ja no hi havia emocions en conflicte, sinó tan sols un silenci pesant que ho omplia tot.
15
Es va fer un silenci pesant, i després va tornar a fer ús de la paraula el comissari:
16
Recorda, sí, un cert canvi, com si s'imposés un silenci pesant a les cambres, a tot el pis.
