La teoria de flogist (del grec φλογιστόν phlŏgistón "inflamable" de φλόξ phlóx "foc") és una teoria científica antiga, creada el 1667 per Johann Joachim Becher, pel qual a més a més dels quatre elements clàssics dels grecs, hi havia un element addicional semblant a un foc, anomenat el flogist, que estava contingut dins dels cossos combustibles, i alliberat, a graus més petits o més grans, durant la combustió.