Significats de veia la lluna en català

Fa un moment es veia la lluna i tot.

El cel estava completament cobert d'una espessa capa de núvols i no es veia la lluna.

Si bé no es veia la lluna, estava darrere dels núvols i permetia distingir la silueta dels objectes.

El cel, però, estava cobert de núvols grisos, com si l'estació plujosa s'hagués avançat, i no es veia la lluna.

Just per damunt dels dits dels peus, darrere el parabrisa esquerdat, es veia la lluna que s'alçava més enllà del pont.

Més tard, per la finestra, ja es veia la lluna plena, tan enlluernadora i brillant que eclipsava qualsevol altre cos celestial.

Entre els núvols esfilagarsats, es veia la lluna dalt del cel, i la pal·lidesa de l'Edward brillava amb la seva llum blanca.

Recordo que rodolàrem per terra, i que tan aviat veia la lluna damunt meu, com sentia el nas colgat en la sorra.

No sé quant de temps devia fer que dormia, però quan em vaig despertar es veia la lluna plena per la finestra.

Al cel es veia la lluna de juny, tot i que a ponent amenaçava tempesta; els fanals del carrer encara no estaven encesos.

Jo em solia passejar, al vespre, per aquells paratges, esguardava la finestra de Maria, il·luminada; de vegades veia la lluna darrere els xiprers.

Cantarella de la mainada de la Ribera de l'Ebre quan veia la Lluna.

Veia la lluna, baixa, al cel.

Veia la lluna minvant sortir de darrera la teulada de la sidreria, d'un lloc no pas més gros que un tall de ganivet.