Significats de vent furiós en català

Quan el vent furiós s'aixeca, la tempesta és a punt d'esclatar.

La porta de la seva cel·la es va obrir com si l'hagués empès un vent furiós.

Veig passar el vent furiós sobre la mar.

La pluja els va començar a colpejar el rostre; queia de costat, arrossegada per un vent furiós.

En Corky va deixar anar un crit de dolor que va quedar immediatament ofegat pel vent furiós.

A mitjan novembre havia començat a fer un vent furiós i el desembre va ser realment gèlid i trist.

Els branquillons nuosos i les branques sense fulles d'uns pocs bedolls prop del riu vibraven al vent furiós que bufava del nord.

A Kash-Tar s'havia enfrontat amb tempestes de sorra molt més violentes que aquell vent furiós que bufava ara a la Ciutat Celest.

Semblaven un mar turbulent i agitat, i de sobte un vent furiós va començar a assotar els arbres del pati a ràfegues.

Un vent furiós l'ataca com un enemic personal, intenta d'aferrar-lo pels membres, s'adhereix a la seva ment, com si volgués arrabassar-li l'ànima.

En obrir la porta el va rebre un vent furiós que la va tornar a tancar de seguida que ell va ser fora.

Quan va empènyer les grans portes del carrer de l'edifici, el vent furiós la va atrapar i la va fer onejar per la vorera.

Com el fum impulsat per un vent furiós, l'Uthil es deixava endur, girava, reculava, mentre l'acer lluent tallava l'aire, però a ell ni el fregava.

En resum: la veritable felicitat no és vent furiós que calma al costat de la cua d'un llagostí i un parell de glops de vi.

"És un vent furiós".