I Maigret va afegir, amb una veu sorruda:

La seva veu sorruda i destemperada va donar permís al servent perquè entrés als seus dominis.

-Hauríemde marxar, Met -laveu sorruda de l'home de cara verolada-.

-Aniréal gra, doncs -diguéamb veu sorruda, però amb certa tendresa-.

-Jotambé vaig cap allà -vadir Enoch amb una veu sorruda.

-No ,nola sé -vadir el senyor Greenleaf en una veu sorruda.

-Lesordres de Lady Elnear eren mantenir-lo allunyat d'ella aquesta nit -vadir la dona amb veu sorruda.

-Laveu sorruda de la Marieta es va plantar a la porta del seu despatx i poc després va aparèixer ella, seca, enèrgica-