I se'n va anar a la seva habitació i vinga plorar i plorar.

Ella, en veure'!, s'hi abraçà i vinga plorar.

Ara, d'això a zero..., vinga plorar, vinga desesperació.

I vinga plorar, sense donar-me una resposta.

Un altre atac de llàgrimes, vinga plorar, i de cop aquesta frase que no he oblidat mai:

- Ilanena vinga plorar, aferrada a la xocolatera, sense consol.

I jo vinga plorar.

I tornem-hi, el capellà no li podia treure ni una paraula més i la xicota vinga plorar encara més que abans.

I ara vinga plorar i vinga culpar a la CUP... Teniu el què us mereixeu per burros, que ho sou i molt.