Significats de vingués a tomb en català

Sense que vingués a tomb de res, així, de cop i volta.

Sense que vingués a tomb em va preguntar si m'agradaven les bombolles de sabó.

Això sí que ens ho ha dit, sense que vingués a tomb de res.

I sense que vingués a tomb em va dir: "Papa di Roma, San Siro, Berlusconi".

L'esguerrat, tot d'una, sense que vingués a tomb, va picar Tutusaus a l'esquena i li va dir:

Segur que sóc a casa per sopar -va afegir sense que vingués a tomb, sense saber què deia.

Quan l'Anna va arribar a casa, sense que vingués a tomb, la Lolín li va deixar anar la sentència:

Tot ha estat justificable, encara que no vingués a tomb, amb tal de reparar el dolor de les víctimes.

Després, afegí, sense que vingués a tomb- :Lamare de Muriel és la germana petita del meu difunt marit, saben?

Em vaig emprenyar i potser se'm va notar, perquè tot d'una, i sense que vingués a tomb, es va posar a parlar de l'avi.

L'Andrea, sense que vingués a tomb, ha tret el tema del judici que ha de començar dilluns i en què en Fabio durà l'acusació.

La seva mare, entre planys abundosos, retreia, vingués o no vingués a tomb, dues malifetes perpetrades precisament en aquesta edat, aurora de la raó.

-Vacallar, i va afegir sense que vingués a tomb- :Sónde Biancat.

-Quanla meva filla era petita en dèiem "fer cacona" -vaig contestar encara que no vingués a tomb-.

-Noentenc per què les teves germanes no se'n surten més bé -vadir, sense que, aparentment, vingués a tomb-.

-Te'nfaré cinc cèntims -deiasovint la Pellroja Jane al jove Dan, de vegades sense que vingués a tomb de res-.