1
No resta sinó que vostra altesa me mane lo que plasent li sia.
2
Demano de nou a vostra altesa que escolteu les nostres condicions.
3
No hi trametau negú, sinó vostra altesa hi vaja en excusa de veure l'Emperador.
4
Jo só content d'obeir lo manament de vostra altesa.
5
E per vostra altesa ésser estada senyora mia, estimaria més morir que oir lo contrari.
6
E si vostra altesa sabia lo que diu de vós jamés li deuríeu voler bé.
7
Després vostra altesa aprendrà a justar i a combatre.
8
E vostra altesa estava ben perfumada e algaliada, e no mal abillada, vestida e no despullada.
9
E si vostra altesa pren algun rei estranger, ¿què sabeu si us farà viure ab dolor?
10
Car si los miserables de vostra altesa seran oïts, alguna volta aconseguiran remissió de sos defalts.
11
En un cos humà no és posat tan gran saber com és lo de vostra altesa.
12
És que vostra altesa no posarà mai seny?
13
Mane-li vostra altesa que em prenga a mercè.
14
Aprés doní un sospir, e coneguí que vostra altesa ab cara afable vos ríeu del meu sospir.
15
Què puc fer per la vostra altesa?
16
Us serà permès de presenciar-la, i això ja és prou festa per als pocs anys de vostra altesa.