Significados de ínfules en catalán

La vanitat és un pecat comú, i els escriptors no se n'escapen.

Era una desfiguració menor, però la seva vanitat no se'n recuperaria mai.

Passar a ser segon pot ferir la vanitat, però impulsar el futur.

Li veies tota la vanitat estufada i pretensiosa d'un gat en zel.

Però tot talent amaga perills, com caure en l'orgull i la vanitat.

Sense baixar i amb un punt d'altivesa i arrogància li va respondre:

L'Artur em va mirar amb arrogància i es va limitar a dir:

S'arronsa d'espatlles amb arrogància i m'ofereix un somriure de disculpa poc convençut.

Malenconiós, desdenya l'arrogància dels palaus i només s'interessa per quin número tenen.

Actualment, les picabaralles entre partits han aconseguit que l'arrogància s'imposi al seny.

L'èxit en l'organització del camp li féu pujar els fums al cap.

L'afectació més severa per temperatura i fums és a la primera planta.

Entre els fums del somni, la penombra i les obsessions vives digué:

Un dels consells més importants és el d'instal·lar un detector de fums.

També estableix com ha de ser la sortida de fums dels locals.

La cara d'Hilari Boix era d'aquelles cares en què aflora la supèrbia.

S'associa amb la supèrbia, el rancor o creure's millor que els altres.

Ningú podia estar totalment segur si aquella actitud era supèrbia o idiòcia.

En aquest cas concret, a més, hi ha un punt de supèrbia.

Ben al contrari amb el seu buit van evidenciar menyspreu i supèrbia.

Al cap d'una estona semblava quasi normal, deixant de banda la inflor.

Era la inflor del llavi al voltant del trenc, el que l'amoïnava.

M'esforço en somriure tot i la inflor, i li dic, mira'm bé.

El teixit es veia tumefacte i la pell tibant per la inflor.

Semblava una bufetada, que havia produït una forta inflor en la galta.

Sense baixar i amb un punt d'altivesa i arrogància li va respondre:

Homínids salvatges i estrategs andreottians coincideixen en l'arrogància, l'altivesa i el menyspreu.

Vaig fer un glop i me'l vaig mirar amb una certa altivesa.

Tornava a ser agressiu, i la seva altivesa, exagerada, resultava menys versemblant.

Tenia l'altivesa desafiadora d'un sectari orgullós de la seva aventura fallida.

En Tomàs mira el ròdol de curiosos amb urc de gall triomfador.

Però l'orgull de Guy, l'urc de vint-i-set anys, esclatà davant d'Steve aquella tarda.

Per l'urc en què basava la seva confiança en la raó de l'home.

Mirava amb indiferència, amb urc, com només els joves poden mirar.

Hi havia urc en el gest, en la mirada i en les paraules.

Ella reia de la meva fatuïtat i la secundava amb sorna i reverències.

El viatge s'anava convertint en una fatuïtat, una tartarinada impressionant.

Naturalment, que s'elogiés a si mateix anava a to amb l'enrevessada fatuïtat de tota la conversa.

La cara del dèspota resplendia d'orgullosa fatuïtat.

Jo estava bocabadat davant de tanta fatuïtat.

És per culpa d'aquest estuf d'aigua que ha caigut, i que m'ha calat fins als ossos".

El vent anava mancant, mancant... Les nostres veles queien esllanguides sobre els arbres, sacsejades de tant en tant per un estuf moridor.

La pluja, esparpallada pel vent, formava arreu una espessa polsaguera, en la qual amb prou feines s'obirava l'estuf de l'onatge amb sos llengots d'escuma voleiadors.

-Fotun estuf d'aigua, mossèn!

-Haifeta una sort-va dir el xicot, abaixant els ulls per honestar l'orgull i la joia que li vessaven a estuf del cor.

I tot això sense oblidar el ja esmentat Piras (1941-1989), mort prematurament i esdevingut un dels patrimonis que els algueresos llueixen amb més protèrvia.

L'altivitat i supèrbia, moltes vegades, cal deixar-se-les a casa, quan els teus votants estan dient que eixes formes no són les adequades.

-Relaciósentimental entre mestre vell i deixebla jove?...