Va veure que duia l' abric esparracat i que tenia sang per tot el cos.

Com un vell abric esparracat i esquinçat;

De cop i volta prescindí que era un jornaler vell i taciturn i, bo i desprenent-se de l' abric esparracat, sortí corrents camp enllà.

Bé, vaig dir, embolcallant-me amb l' abric esparracat de la meva intel·ligència, penso que una vida no revisada no val la pena de viure.

Duia un abric esparracat dels excedents de la marina que, combinat amb el cap afaitat, va fer suposar al Nuñez que era un militar.

Amb abrics esparracats, cremats.