Significados de acaramullar en catalán

Ara figurau-vos si se'n devien acaramullar, de tasques: aquells homes ja no sabien per on començar a segar.

La millor manera de tenir-ne una idea és acaramullar un damunt l'altre, amb una grua, tots els ossos que la formen.

Centenars de batlles de tot el Principat s'acaramullaven als graons de l'escala.

L'estudiant indolent ara acaramullava llibres per llegir-los algun dia, quan fos possible.

I els plats s'acaramullaven, brutícia aferrada ennegrida, consubstancial ja amb el duralex.

Tota mena de preguntes s'acaramullaven a la meva ment: On són els selenites?

Les bosses de fems ja s'acaramullaven, a intervals, a les voreres.

I s'acaramullava terra fins a tapar bites i maneguetes, que ben aviat eren turonets.

Els anys canvien coses, destrueixen coses, les acaramullen; preocupacions, molèsties.

El fems s'acaramulla en uns terrenys rústics prop del solar on hi havia l'antiga incineradora.

Les paraules que havia preparat se li acaramullaren al cap, però li semblaven totalment fora de lloc.

Pel terra, s'acaramullaven feixos de llenya, pi perquè prengués de seguida i ullastre per mantenir el caliu.

Els records s'acaramullen com una mussolina rebregada.

Aleshores totes les gosses s'acaramullaren per l'escala i per l'eixida, i em miraven amb aquells ulls tan tendres de n'Estel.

En envestir el presto experimentares una revinglada d'ànsia: les notes s'acaramullaven amb vivesa dins l'equilibri d'un fil a punt de rompre's.