Significados de acceptar el convit en catalán

Ara entenc que va acceptar el convit per protegir la criatura.

Confús, travant-se-li la llengua, s'excusà com pogué d' acceptar el convit.

L'única gran potència aristocràtica que va acceptar el convit va ser Liechtenstein, en la persona del príncep Emmanuel.

Per això ha decidit acceptar el convit el club per assistir a un dels moments més rellevants de la seva història.

D'entrada els costava acceptar el convit de la casa d'un got d'un líquid indefinit, d'olor ofensiva i de color poc atractiu.

Altre temps en Jordi hauria acceptat el convit, batent-li el cor d'entusiasme.

El difunt del Fossar dels Penjats havia acceptat el convit a sopar.

I adreçant-se a Alí, l'animà perquè acceptés el convit- :Auva, espavila't i anem-nos-en amb ell.

Lògicament, ell ha acceptat el convit.

Tot i la meva tendència a la misantropia, sempre que els Aleu em convidaven, jo acceptava el convit.

-Reverterli va fer veure la conveniència d' acceptar el convit.

- Acceptemel convit -diul'Agnar a l'Odette- itu t'encarregues de posar-lila cicuta en el vas.

Sembla que abans, per d'altres poblets pallaresos, acceptat el convit a la dansa, la minyona oferia la pipa al galant, que donava unes quantes pipades.