Fins a quin punt te'n pots refiar, d'algú que es fot àcid?
2
Com era habitual, aquell pensament li va fer pujar l'àcid de l'estómac.
3
Els diputats constituents han carregat l'atmosfera del Congrés d'emanacions d'àcid úric humà.
4
Quina importància tenen els casos d'àcid sulfúric des de fa deu anys?
5
Pel terra corren rierols grocs d'àcid que van a parar al desguàs.
1
Quan comencin a sofregir-se, afegim el vi ranci i el buquet d'herbes.
2
Necessitem una justícia del segle XXI, no del passat ranci i masclista.
3
Perquè podia sentir l'olor de la veritat en l'alè ranci d'en Tiny.
4
Tots dos partits són hereus molt poc il·lustrats del més ranci botiflerisme.
5
Els altres amb copes de xampany, de xerès o de vi ranci.
1
En noto l'acidesa i el gust agre, i m'esforço a no vomitar.
2
Al lluny, en l'agre tarraconense, hi ha com una boirina de porpra.
3
Semblava empassar-se l'agre mos que tenia a la boca, engolir la paranoia.
4
I em produeix un regust agre l'envitricollat tripijoc psicològic que la precedeix.
5
L'amargor se sentia com un regust agre al fons de la boca.
1
Era una essència càlida, més acre i apetitosa que la de l'ant.
2
Abans em plantejaria salar fins a l'últim acre de les nostres terres.
3
En canvi, d'altres tenen un perfum sec, ingràvid i lleuger -acre.
4
El foc va prendre ràpidament, desprenent un fum d'olor acre i dolça.
5
Un fil enroscat de fum acre sorgia de la seva carn socarrimada.
1
La nit feia olor de silenci avinagrat i de fum ranci.
2
Que ningú pensi que a l'hivern el gironí avinagrat descansa.
3
Poole es comunicava amb freqüència amb Theodore Khan, tan actiu i avinagrat com sempre, que també era l'actual representant del Comitè Europa a Ganimedes.
4
D'aquí vénen les velles expressions "Té un caràcter avinagrat" o "És coent com el pebre"... Per què em mireu d'aquesta manera, estimats nens?
5
Amb expressió avinagrada, conversava amb un senyor gran que semblava insistir a convèncer-la.
1
Com més s'esforçava per contenir-se més acerb es feia el dolor.
2
Una olor aspra però lleu, semblant a la del vi acerb.
3
Ella tombà la cara i, amb un to acerb, digué:
4
Tu, el teu pare, m'heu donat un deure en la vida, a mi, un noi enfavat, acerb i mut.
5
El regust de la tinta i del fum del cigarret al palmell de les mans per un moment es va fer acerb.
1
Suava una mica i l'olor vinagrosa de la noia es barrejava amb la del seu perfum.
2
Al seu costat van aparèixer dos homes més, tan uniformats com ell i amb la mateixa expressió vinagrosa.
3
L'alè li feia una fortor vinagrosa.
4
-Doncs ,joprendré una cervesa -vacontestar Sylvia secament a aquella cara vinagrosa de Gustav.
5
Munió aquella d'individus mansuets o diligents, i a voltes satisfets o vinagrosos, que venien de la feina per anar-se'n a casa.
Uso de agrós en catalán
1
Una glopada de fum espès, agrós, picant, que un bufarut li rebotia per la cara, li escaldava els ulls.
2
Les mates exhalaven una fetor agrosa, i l'ambient oprimia els pulmons com el d'una alcova inoratjada.
3
Liane de Pougy és consumpta i anèmica, i la metgen amb la menja agrosa i verda del suc de tres feixos de créixens.