La Miramar continuà amb el seu massatge invisible movent les seves mans ara amunt ara avall.

Sobresurt, ara avall, més empetitit però alterós, vistent, sobre la boira ajaçada, des de la bella miranda de Gavarra.

Ja no sóc només una noia que va amb tren, ara amunt, ara avall, sense cap mena de sentit ni d'objectiu.

Ara amunt, ara avall.