Va mirar tothom, es va atardar en la Nina, a qui encara no coneixia, i va obrir un dossier.
2
I el meu bes, foraviat, va anar cap a la blancor de les flors i s'hi va atardar només un instant.
3
S'atarda tan llargament al costat de la porta, que la Rosa crida:
4
Al Monestir dels Rogets em necessitaven i m'he atardat a ajudar-los.
5
No t'atardis terrejant amb les coses que et volten; vola, fent-les servir d'escambell.
6
Es recorda de les paraules de la Rosa i, sense convenciment, s'atarda pels racons.
7
Poncet atarda el pas per posar-se a la meva alçada.
8
Però els embarassos o bé es compliquen amb el naixement d'una nena sordamuda, Peirona, o s'atarden en excés.
9
Clarividents, els meus dits s'atarden en els estremiments de la teva carn sota la roba de dolçors de pètal.
10
Com els seus ulls s'havien atardat damunt ell; com escoltava les paraules d'ell com si fossin les paraules d'un déu!
11
Per contra, si l'assalt s'atarda, pot trobar-se amb unes noves institucions refractàries a entomar modificacions que les posin en qüestió.
12
Que hi fa que ara m'hi atardi!...
13
Ell, que la reconeix a l'acte, s'hi atarda a despit de la familiaritat que té amb l'original, força més seductor que la imatge, i murmura:
14
Les pàl·lides i seques tiges d'ortiga de l'any precedent s'atardaven nuament pels marges, i joves ortigues verdes de la primavera actual sorgien de llurs arrels.
15
-No ,eltemps no s'atarda per sempre -vadir-,però el canvi i el creixement no són iguals a tots els indrets.