Significados de atmosfera estranya en catalán

Així que va traspassar el llindar hi va percebre una atmosfera estranya.

Al sopar, semblava que planés una atmosfera estranya entre els dos senyors.

Una atmosfera estranya, freda i dura barrejada amb aire respirable.

S'havien mantingut abraçats vora les finestretes, i els besos es diluïen també en l' atmosfera estranya.

Una atmosfera estranya que no l'impedí començar amb la seva frase habitual adreçada al comissari.

L'home semblava exsudar una atmosfera estranya, gràvida, com de quelcom que hagués esdevingut definitiu, petrificat:

Hi havia una atmosfera estranya a la Sala.

En aquell lloc hi havia una atmosfera estranya, suspesa, que la feia sentir forastera i invisible.

En Martin tenia la impressió que hi regnava una atmosfera estranya, però no va poder concretar per què.

Hi havia una atmosfera estranya als carrers, però Carla estava massa capficada amb els seus maldecaps per preguntar-se què passava.

Remunten el riu en una atmosfera estranya; la canoa, nova de trinca, sembla fora de lloc en aquest paisatge gairebé prehistòric.

Les plaques de metall van lliscar, cobrint les xanques i segellant la nau, a resguard de partícules de pols i d'aquella atmosfera estranya.