Significados de aucell (aucells) en catalán

Un d'aquests aucells, alçà el vol de l'arbre on els altres eren.

I tots aquells aucells cantaven i llur cant sonava com un orgue.

I els aucells que hi volaven, amunt, avall, ¿com se'n deien d'aquells aucells?

Entre les seves branques amagades, endins, hi nien els esbarts d'aucells.

Ets aucells des cel, entre dos llustres, vénen a contar-me secrets.

Dit i fet, se'n va a la fira dels aucells, compra un mussol i l'hi envia.

I d'aquesta manera, els dits aucells, de jorn i de nit, retien alabances a Déu Nostre Senyor.

Molt amiga d'aucells y de flors.

Alguns aucells s'aturaren a mitja volada.

L'àliga és lo rei dels aucells, i quan ho és aquí i en totes bandes, ben merescut s'ho tindrà.

No cal dir que molts aucells se donaren per vençuts abans de volar, i altres, als primers cops d'ales, se'n tornaren.

Darrera seu, en l'espessitud llunyana de la boscúria, la xerradissa dels aucells deixondia els aires encalmats com un tritlleig de festa.

A l'arribada del temps clar, surto de casa a vagar de castell en castell, cantant com els aucells l'alegria de la primavera.

El jardí no tenia galliner com el de les Trinitàries, però era immens, tant que acabava endinsant-se en un pinar ple d'aucells.

Els aucells cantaven com si sortís el sol i el bosc era roig com una cabellera de dona rentada amb aigua oxigenada.

Cantaven los aucells l'alba, i despertà's l'amic, qui és l'alba; i los aucells feniren llur cant, i l'amic morí per l'Amat en l'alba.