Significados de bellugar la mà en catalán

La Meluan va bellugar la mà, deixant de banda tota la qüestió.

Va bellugar la mà davant de la cara de la Rebecka-

El capellà va bellugar la mà en l'aire com si el molestessin els mosquits.

El senyor Buckland va bellugar la mà: no era un sí ni un no.

Parlo com una imbècil i no puc bellugar la mà.

Va bellugar la mà dins l'aigua freda, i les onades es van escampar per tot l'estany-

Així que... -vabellugar la mà, com si amb un gest hagués fet desaparèixer les muntanyes-

L'Auri va bellugar la mà lliure, però els seus artells només van allunyar encara més en Foxen.

La comtessa va bellugar la mà, disculpant-lo.

L'home va fer un petit soroll gola endins, i aleshores va bellugar la mà i va fer més força.

Ara la ferida li feia molt més mal que abans, i amb prou feines podia bellugar la mà dreta.

En Cob va arrugar el front i va bellugar la mà per arrencar una grana enganxada a la camisa d'en Pearl.

I com feia tanta gent quan sorgia aquest tema, va sospirar profundament i va bellugar la mà dibuixant a l'aire un cercle sense sentit.

Quan va entrar a l'ambulància "no se'm bellugava la mà".

-Vabellugar la mà dreta de dalt a baix en senyal d'admiració-

-Això...tant és... - I bellugàla mà amb un gest displicent-.