Significados de cara llisa en catalán

Era un jove escocès robust, de cara llisa i ulls clars.

Tenia la pell de la cara llisa, sense arrugues, i la veu vigorosa.

Tota l'estona tenia la cara llisa i quieta com l'aigua encalmada.

Després, amb els ulls tancats, es va passar pels llavis la seva cara llisa.

I en Kino lliscava silenciosament com una ombra per la cara llisa de la muntanya.

Jo mostrava una cara llisa i un esperit absent.

Tenia la cara llisa, sense pols al coll.

El pulcre uniforme verd oliva que portava s'adeia amb el color marró clar de la seva cara llisa.

Era calb i tenia la cara llisa, el cap en forma d'ou i un cos indefinit, no gaire gros.

Tenia la cara llisa i sense arrugues, però els cabells eren blancs del tot i esclarissats a la coroneta.

Té la cara llisa.

Quan dormia, tenia la cara llisa, tancada, els llavis, vulgars, quasi llastimosos, pensava la Julie, i sota dels ulls hi veies deteriorament.

L'Auri va fer un gest d'assentiment i, amb un gest de consol, va recolzar suaument la mà sobre la cara llisa de l'engranatge.

Ni la menor arruga a la comissura dels llavis, al voltant dels ulls ni al front, i aquella cara llisa contrastava amb els cabells blancs.

-Perl'amor de Déu, Anita, té la pell de la cara llisa com el cul d'un bebè.