Significados de covar (covaven) en catalán

Gent com Franzine encara covaven, als budells, aquell pànic de ciutadà engabiat.

I s'hi van ajuntar els altres, fins a nou, perquè els altres covaven.

Els seus ulls covaven el paquet que jo tenia sobre els meus genolls.

Els coloms covaven la cria divuit dies; quan eren a mig, sacsejava els ous.

Molts covaven d'esma dos o tres dies més del temps que havien de covar, esperant.

Encara que no estigués ben vist, sabia que molts covaven gelosia al fons del cor.

Però, en quina mesura aquelles Espanyes ja covaven la Castella-Espanya dels nostres tres últims segles?

Ella l'escoltava panteixant, abatuda, esclafada; només els ulls li vivien i covaven un foc terrible.

Era aleshores quan aquells singulars gavots covaven els ous.

Si a les entranyes del planeta hi covaven les deus d'aigua, ell se les faria seves.

Cremava les pors que es covaven a l'i­lla.

Ja fa temps que covaven aquesta sortida.

Però els dos vellets en covaven alguna.

Les orenetes trobaven cada primavera el niu en el seu lloc i les gavines covaven ous blancs entre el rocam.

Aquest desplaçament està obrint tot tipus d'esquerdes (polítiques, socials, generacionals) fruit de les contradiccions estructurals que covaven a Andorra.

Bufaven vents des de tots els racons d'aquell mar, però les muntanyes que covaven la ciutat rebutjaven llur avenç cap a l'altiplà.