El califa no va poder dissimular el desplaer que li causaren aquelles paraules.
2
Tal com deia John Steinbeck, ara és l'hivern del nostre desplaer.
3
Arriba un punt que estàs a desplaer, de tantes hores d'anar lligat allà dins.
4
Ja no tenia personalitat, ja no tenia un jo, res que despertés plaer o desplaer.
5
Malgrat el desplaer, però, no es decideix a llençar-la.
6
L'agramaticalitat d'un discurs o la constant interrupció en la construcció sintàctica també ens causen desplaer en l'escolta.
7
El desplaer també té a veure amb el contingut i amb el gest que acompanya la paraula.
8
A partir del dia 1 de gener la satisfacció o desplaer dels usuaris repercutirà en la credibilitat de la Generalitat.
9
Però la por no és el desplaer i, de vegades, l'escolta no tan sols ens causa dolor, sinó també por.
10
Lugin trobava en aquesta circumstància una mena de conhort als seus desplaers, i en aquest instant se sentia assenyaladament esperonat per la fal·lera d'exasperar Lebesiàtnikov.