1Passaven els mesos i l'amor de Dido i Enees creixia sense parar.
2Dins el compacte, unes bruixes conspiren contra Dido, la volen allunyar d'Enees.
3En braços d'Enees, Dido es va sentir la més feliç de les reines.
4Destrossada per la marxa d'Enees, Dido es va donar mort.
5Jo sóc la seva petita Dido mentre duri l'estada a Cartago, després, tan amics.
6En el seu cap sonava la cançó de Dido:
7El príncep troià, enamorat com estava de Dido, no va saber com dir-li-ho a la reina.
8Homes com Enees, el darrer dels prínceps troians, i dones com Dido, la reina de Cartago.
9D'un passatge a l'altre, del Gino havia anat a parar a la Dido, a l'Enees que l'abandonava.
10Ni s'adona que Enees, enganyat per les bruixes, està a punt d'embarcar-se i abandonar la reina Dido.
11Ell es troba a Cartago, delectant-se amb la reina Dido, i no és aquest el seu Destí.
12De fons, l'iPod d'en Christian sona en mode aleatori i en Dido barboteja alguna cosa sobre banderes blanques.
13Virgili, per boca de Dido, diu:
14Jude despertava dels laments de Dido quan es deturava el carro i sentia la veu d'alguna vella que cridava:
15Vull veure aparèixer Cartago i Troia, i Dido i Enees...
16Després d'entendre els destins de Dido, d'Enees, de Clara i de Brahms, em vaig adonar de quin era el meu.