Significados de disgraciós en catalán

A mig vessant, aixecant-se d'una carronya, dos corbs maldaven per emprendre la volada, amb un fresseig disgraciós i matusser.

Però aquella disgraciosa criatura, mig home mig infant, no era pas bella.

Cantà una puput amb veu disgraciosa.

Volarien plegades per aquell sepulcre com una papallona disgraciosa, molt menys bonica que les del núvol que l'havia acompanyat fins al vell molí.

Feien una disgraciosa parella, ella tan alta i el jove poeta tan esmerlit, però ballaven a cor què vols, indiferents a les mirades iròniques.

Va entrar la Trènia Sen, i era una noia lamentablement lletja, d'una irreparable lletjor, disgraciosa i corrosiva, com aviat va poder constatar en Dàsia Senwur.