1
Els teus drets naturals seran les plantes, els llibres i les dolces paraules.
2
Les seves dolces paraules murmurades a l'orella i la seva tendresa em reconfortaven.
3
Vaig sentir-li aquestes dolces paraules i no recordo res més: em vaig esvanir.
4
Mai aquelles dolces paraules no m'havien sonat tan dolçament com aleshores.
5
I ja no volen sentir les seves " dolces paraules", com diuen ells.
6
Me l'escoltava pensant que no oblidaria les seves dolces paraules.
7
Alfons era amable amb ella i li dedicava dolces paraules.
8
Espero que recordi aquest dia, perquè jo mai oblidaré les seves dolces paraules".
9
Espero que recordi aquest dia, perquè jo mai no oblidaré les seves dolces paraules".
10
Solament van ser mirades i dolces paraules, però van servir per fer-se costat l'una a l'altra.
11
Espero les vostres dolces paraules com un mannà.
12
El lladre, és clar, no va fer cap cas d'aquelles dolces paraules i continuà la cursa.
13
Escoltem les dolces paraules del redactor en cap igual com escoltaríem les paraules de la nostra amant.
14
Però Pòrcius la inquieta, l'acaricia, li diu dolces paraules a l'orella i amb l'alè li crema la pell.
15
Cada vegada que volia complir l'obra carnal, ella el dissuadia de fer-ho amb dolces paraules i gestos delicats:
16
Llibres, plantes i dolces paraules.
