El Jaume, que duia un palmó, comentava que el que més li agradava era el moment de beneir-lo.

Tots duien un palmó de manera que cada un formava com una arcada amb el del company del costat.

Tots duien un palmó i estaven dividits en dos rengles, amb els palmons decantats vers l'espai que restava entre rengle i rengle.