Significados de enutjar-se en catalán

Però, en el meu cas, enutjar-se implica també enutjar-se amb el meu pare.

El capità, sense enutjar-se del to de la meva pregunta, es posà a riure.

A l'Edmund no li costava gaire enutjar-se, i la insolència de l'Elfric l'estava fent empipar.

Sempre estava preparat per enutjar-se, com si sempre cerqués una raó per expressar la seva fúria.

Aleshores, Guardiola va enutjar-se molt amb la premsa.

Sort que en Foix no estava per enutjar-se.

A més, normalment són individus caparruts que tenen una gran predisposició a enutjar-se i tenen un punt d'egocentrisme.

N'hi havia per enutjar-se, no?

Anava a enutjar-se, però en aquell precís moment, el guitarrista va alçar els ulls i la va mirar directament.

Un xiscle entre la gent fa que l'Asensi torni a enutjar-se i estigui a punt de treure la porra.

Va ser com si allò l'avergonyís massa -lipesés massa-per arribar a enutjar-se o a voler-me fer rectificar.

El nerviosisme i enutjar-se per situacions absurdes i minúcies són el to que preval en les primeres hores del dia.

Els partidaris de la monarquia espanyola poden riure tant com vulguen, cridar tant com vulguen i enutjar-se tant com vulguen.

Un hom pot escandalitzar-se de la seva ignorància, enutjar-se de la seva estupidesa, empipar-se de sa pretensió; però el fet pràctic s'esdevé.

Ben al contrari del que esperava, no va enutjar-se, sinó que va somriure amb insolència, mostrant una boca plena de dents esmolades.

La Isabel va enutjar-se, i (vet ací una virtut seva) ens va tornar l'aplom a tots amb unes paraules plenes de sentit: