Significados de escoltar embadalida en catalán

No m'enriolaria com abans, ni t' escoltaria embadalida, ni te les tornaria!

Li era fàcil aprendre's les coses de memòria, i la dida se l' escoltava embadalida.

Tant que, al cap d'un moment, la Montserrat m' escoltava embadalida.

Rafaela escoltava embadalida els relats del jove tolit.

Quan em va dir que era un dels primers militants del PCE a Barcelona, ja l' escoltava embadalida.

Quan sortíem de missa, el pare m'explicava per què aquell no havia estat un bon sermó i l' escoltava embadalida.

-L'Àgatal' escoltava embadalida, salivant, i passant-se, de tant en tant, la llengua pels llavis-

L'Alba se'ls escoltava embadalida.

La Nicole l' escolta embadalida.

La Xènia escoltava embadalida.

Quan cantava, la gent plorava i reia, i quan contava rondalles, la gent l' escoltava embadalida i s'oblidava de penes i maldecaps.

Jo li deia que no, naturalment, i em preguntava per què feia tota aquella comèdia, aquell home, i al mateix temps l' escoltava embadalida.

Tothom somreia, jo l' escoltava embadalida quan, de sobte, va caure a terra, fent un soroll apagat sobre la catifa, una carpeta, lligada amb cordills.

Honora va començar a explicar gràcies dels seus néts i Cara de Lluna, destinada a no ser àvia en tota la seva vida, l' escoltava embadalida.

No és que digués grans coses, però quan obria la boca les noies l' escoltaven embadalides, anaven bevent, s'emborratxaven i acabaven ficant-se al llit amb ell.