Significados de expectorar en catalán

Per fi, al vespre, el Pare va expectorar aquella mena de cotó que l'ofegava.

Tant va expectorar contra "els que reneguen del nostre himne" que quedà sense veu.

En Miquel va expectorar una substància negrosa, enmig d'un estossec llenyós que semblava el d'un home gran.

El suprem esforç d'aquella veu va esqueixar la compacta teranyina que li obturava la gola i va expectorar el verí de cop.

Aquest moc està alterat, és molt espès, per la qual cosa arriba a ser difícil d'expectorar i es queda a l'interior del bronqui.

Molts dels assistents es bellugaven en les seves butaques i expectoraven.

Havia cregut que la sang a la cara d'en Li havia estat expectorada.

Tot i que tossia molt, gairebé no expectorava.

Respirava amb dificultat, s'ofegava i expectorava dolorosament.

A la vora, un soldat d'infanteria roncava de manera estrident i, més enllà d'aquella desagradable remor, algú expectorava, i escopia.

L'havia expectorat en morir.

S'ofegava, tossia i expectorava.

-Ets.. .Etsboig -vaaconseguir d'expectorar, a la fi.

Sense anar més lluny, jo avui he expectorat diversos qualificatius que s'enganxen al paladar com si fossin mucositats infectades de pus.