Significados de fúria desfermada en catalán

I, després, per despertar-li embats d'onades embravides, fúria desfermada, esclats d'escuma.

La cara de Richard era la personificació de la fúria desfermada.

I després corredisses, noves veus, la fúria desfermada d'una tensió que creixia en espiral.

Els soldats formaren rotllana i es defensaven amb una fúria desfermada però sense perdre l'ordre militar.

Posidó era una fúria desfermada, que no deixava viu ningú que se li posés al davant.

Quan es despertava era una fúria desfermada contra el món que l'empipava amb l'escola i la resta.

Però davant Troia, a la plana de l'Escamandre, la mort era una fúria desfermada, sense repòs ni aturador.

El gos, com una fúria desfermada, s'havia tirat damunt del masover i li clavava els ullals al coll.

Era un sac de fúria desfermada.

I abans que reprengui el tema, no, no sento ni un odi irrefrenable, ni una fúria desfermada contra la meva dona -vaafegir.

El cos es converteix en zombie de fúria desfermada que, en el seu camí, anirà carregant-se allò que se li posi al davant.

Es va posar a grunyir -ambun so abrupte, tosc i sorprenent-i una fúria desfermada li va envair el rostre com núvols de tempesta.

-FraFlorenci acompanyava la recitació del vell i savi romà amb uns gestos que miraven de dibuixar la fúria desfermada del riu contra el pont-