Significados de figurar-se en catalán

No pot figurar-se el turment que això és per a mi.

Era fàcil figurar-se que un animal tan enorme realment es convertís en una illa!

Però ¿com havia de figurar-se que un malparit el robaria?

La senyora Marcet pot figurar-se que sóc un estiracordetes.

No caldria, però, figurar-se que la línia de demarcació entre les dues consemblances fos absolutament neta.

Pot figurar-se en quin estat em trobo.

Hom pot figurar-se el meu tedi.

Demà riurien tots dos de la seva inquietud, va pensar, i ja va figurar-se contant-li les seves cabòries.

El noi, però, no es pogué estar de figurar-se que anaven a caçar animals ben grossos: tigres, per exemple.

Va figurar-se, desficiosament, que cloïa dins el puny els nusos de la seva vida i que si els amollava moriria.

Ningú, sinó el que algun cop les ha sentides, pot figurar-se de quina manera les inspiracions roben l'ànima d'un artista.

Només de figurar-se que no podria veure el "darrer estatge" de la senyora Thomas es mig trastornava i deia:

S'imagina que les coses no li estan sortint com s'esperava, tot i que no acaba de figurar-se quin era el seu objectiu d'aquesta nit.

I no volia ni figurar-se el que diria Enriqueta, la senyora de Blasco -que així ho posa a les targetes de presentació- si ho sabés.

No el veien sinó d'esquena, i pel vestit i la gorra van figurar-se que era jo, llur benvolgut company, que estava exhibint el meu talent.

La bona il·lusió és figurar-se habitant d'una illa deserta, inconeguda.. Cap veu contorbadora enlloc... una pau completa... silenci... una dolça remor de fullareda...