Pedra negra, llustrosa, dura i dòcil.
1En Gaietà s'aclarí la gola i deixà passar l'àngel pertorbador de l'emoció-
2En Serafí va agafar la cadira per llençar-li, però en Gaietà l'aturà.
3Per saludar el mossèn, en Gaietà es va llevar la gorra peluda.
4Acabada la sopa, en Gaietà dugué una cassola d'arròs amb bacallà.
5Vàrem veure un misto que s'encenia i en Gaietà que pipava un cigarret.
6L'orgue de la catedral és obra del mestre Gaietà de Viladerbó.
7En Gaietà llençà una rialla que li féu zigzaguejar el llum.
8La Mila anava a seguir-lo pressarosa, quan en Gaietà va aturar-la.
9Van sentir la veu d'en Gaietà Rahola a la rebotiga:
10La Mila féu un pas enrera i en Gaietà cridà:
11Al capdavall del carrer de Sant Gaietà deturà el cavall.
12I en Gaietà Rahola va veure que no hi havia res a fer amb l'advocat.
13Retrat idealitzat de Gaietà Ripoll, finals del segle XIX.
14Però no va dir res. Mumare va fer un gest a en Gaietà perquè continuàs.
15Es pastor... Es pastor, sí, en Gaietà -vafer una inspiració fonda per prendre alè-
16Acabava amb a... I era curt... Com... Gaietà?