1
L'edifici tenia una superfície de cristall tan gran que semblava gairebé irreal.
2
Dia meravellós, d'una lluminositat prodigiosa, gairebé irreal -una llum que sembla dolça.
3
Ella mateixa semblava, en efecte, gairebé irreal, com una vista pintada.
4
Una cosa gairebé irreal tenint en compte un tapet tan difícil.
5
Era una dona gairebé irreal, va pensar en Knutas, com un ésser fantàstic.
6
Les campanes em semblaven molt pures, d'un dring lleugeríssim i ingràvid, gairebé irreal.
7
Però, aleshores, per què ens hem de projectar així en un horitzó gairebé irreal?
8
Contra el fons de l'herba, el blau del metall presentava una coloració viva, gairebé irreal.
9
Era blanca com la llet, gràcil, aèria, gairebé irreal.
10
Li va entrar una por gairebé irreal.
11
En Kudo parlava reposadament, cosa que feia que la seva història sembles gairebé irreal per a la Yasuko.
12
Després del seu triomf, Nadal va reconèixer que al principi del partit "el meu joc era gairebé irreal.
13
Entre els penyals s'estenia una mica de pastura al voltant d'un petit llac, que a l'estiu resplendia d'un blau intens gairebé irreal.
14
No l'havia vist mai amb vestit negre i, amb el contrast amb la seva pàl·lida pell, la seva bellesa era gairebé irreal.
15
Més enllà, el bosc de pins, negríssim, tancava el paisatge amb una ondulació suau que es retallava, gairebé irreal, sobre el cel.
16
El mateix Pere, què tenia de comú amb aquella imatge que acompanyà els seus desvaris a les Aulines, sofridor, delicat, generós, gairebé irreal?
