Significados de glossar (glossava) en catalán

Quan la glossava, a l'alcalde se li va trencar la veu.

La primera glossava la generositat de John Rockefeller Jr.

N'hi havia on, en dies determinats, feien un sermó que glossava els quinze misteris del Roser.

L'acte públic s'enriquí amb un parlament d'en Narcís Jordi Aragó, en el qual glossava la personalitat de Manel Bonmatí.

L'autor de les Les històries naturals va escriure un article a La Vanguardia en què glossava l'obra del manresà.

En tots els treballs glossava l'avantguarda russa, d'exposició permanent a París, com a exemple d'estètica revolucionària creada en condicions adverses.

D'aquesta manera, glossava Josep Maria Salat, que va ser secretari de l'exalcalde durant el seu pas pel consistori, Agustí Ferrer.

El mateix Ahmed Xubudi glossava a la seua cambra els marges dels llibres de la xara...

L'article, doncs, glossava la tesi del llibre d'Enric Vila sobre Josep Pla, el seu heroi, com diu ell mateix en el títol.

L'artista popular glossava aleshores el peu escrit i les seves paraules donaven lloc amb freqüència a una murmuració velada contra personatges oficials.

El vell Ahmed glossava la xara...

Seguidament, eren conduïts fins a un passadís, on una actriu glossava el gènere del teatre i evocava les emocions que causa a intèrprets i espectadors.

Tal com explica l'autor, "Pujol anava al poble acompanyat d'algú que glossava Prat de la Riba, i que explicava com havia fet molt amb poc.

Un bon exemple és "Paisatge de l'Ebre", una peça de Tersa Rebull que segons Vázquez Montalban era la cançó que millor glossava la Guerra Civil.

Recordem com Ramon Muntaner glossava els murcians pel segle XIV en la seua Crònica: "(...) son vertaders cathalans e parlen del bell cathalanesc del mon".

Glossava l'amant de Mitterrand que havia escrit un bon llibre.