Significados de gran conqueridor en catalán

Com acaba aquest noiet convertint-se en el més gran conqueridor de mitjans del segle XVIII?

Quan Diògenes era a Corint, va arribar a la ciutat el gran conqueridor Alexandre el Gran.

I quan ell va travessar el passadís, l'habitació, la nit, va tornar com un gran conqueridor.

Val que va morir jove i que només va regnar nou anys i no va ser un gran conqueridor.

Caterina tenia pensat que aquells dominis els governés el seu nét Alexandre, a qui havia posat el nom del gran conqueridor d'Orient.

Que l'envejaven en el seu declivi argentat, perquè fins i tot en davallada era el gran conqueridor de terres i de cors.

No oblidem que el Rei Jaume I, gran conqueridor, va repoblar la zona de València amb gent de Catalunya, concretament la actual zona de Lleida.

Al seu entendre, els grans conqueridors-Alexandre el Gran, Cèsar, Napoleó -foren persones dominades pel tedi.

-Sóngran conqueridors -haviadit la Dorothy, posant els ulls en blanc.

Tanmateix, la frontera que havia barrat el pas dels grans conqueridors sarraïns quedava molt lluny i aquesta llunyania encara enaltia més la màgia de Granada.

"Jaume és un gran conqueridor.

"Doncs no li havia donat el seu pare, Jaume el gran conqueridor, aquesta illa perquè la regís com més li plagués?