1
L' home absurd reconeix les seves vertaderes raons al final d'aquest difícil camí.
2
L' home absurd comença on aquell acaba, on, deixant d'admirar-el joc, l'esperit vol entrar.
3
Per a l'actor com per a l' home absurd, una mort prematura és irreparable.
4
L' home absurd diu sí, i el seu esforç no tindrà final.
5
També ací l' home absurd multiplica allò que no pot unificar.
6
Així l' home absurd comprèn que no era realment lliure.
7
L' home absurd no pot sinó esgotar-ho tot i esgotar-se.
8
Aquest crit no té per què aturar l' home absurd.
9
De la mateixa manera, l' home absurd, quan contempla el seu turment, fa callar tots els ídols.
10
Per a l' home absurd, ja no es tracta d'explicar i de resoldre, sinó d'experimentar i de descriure.
11
Què és, en efecte, l' home absurd?
12
L' home absurd no pot admetre sinó una moral: la que no se separa de Déu, la que es dicta.
13
El vèiem com un home absurd i incomprensible que no tenia més horitzó que apilotar propietats i fornir el compte corrent.
14
Precisament aquest és l'únic pecat del qual l' home absurd pugui sentir que constitueix a la vegada la seva culpabilitat i la seva innocència.
15
Però, al mateix temps, l' home absurd comprèn que fins aleshores estava lligat a aquell postulat de llibertat sobre la il·lusió de què vivia.
16
Quant a les altres morals (incloent-hi també l'immoralisme), l' home absurd no hi veu sinó justificacions, i no hi ha res a justificar.
