1
Tractà de negar les paraules d'Oromis, però la seva veritat era indefugible-
2
Això és el que jo entenc com la solitud indefugible de l'home.
3
És una inclinació indefugible que s'adscriu al tarannà pactista de la terra.
4
Aquesta serà la percepció, la vivència i, en conseqüència, una realitat indefugible.
5
Les campanes feien indefugible el record del difunt i el comentari necrològic.
6
Pel fet, indefugible, que ens convertim en fills intel·lectuals dels nostres mestres.
7
El resultat que hi hagi vencedors i vençuts és la conseqüència indefugible.
8
Els escrits autobiogràfics poden ésser apassionats, però sempre contenen alguna realitat indefugible.
9
La corrupció subtil, virulenta, expansiva i indefugible, que en imaginar-la el desassossega.
10
La sang heretada, tota una herència indefugible arrossega, però el verb empeny.
11
La seva mare sempre havia estat per ell una mena d'autoritat indefugible.
12
I ara l'excusa es convertia en l'imperatiu indefugible que ens separava bruscament.
13
Totes les forces innombrables d'aquests éssers enquimerats tendiren a l'obsessió indefugible.
14
L'autoritat moral de què es dotaria el procés faria indefugible la resolució adoptada.
15
Moltes cultures han vist la pobresa com una part indefugible d'aquest món imperfecte.
16
Fins i tot Josep Pla afirmava que aquesta qüestió era indefugible.
