Significados de llostrejar en catalán

El poble va començar a comparèixer així que va començar a llostrejar.

El dia tot just començaria a llostrejar amb la sortida del sol.

Hauria estat més senzill quedar-se a dormir i esperar que comencés a llostrejar.

Li semblà que en la seva ànima començava a llostrejar.

Varen travessar les muntanyes i varen arribar a la plana quan començava a llostrejar.

Començava a llostrejar i el cel, enlaire, empal·lidia.

Ara a la poqueta llum de la cambra, vaig veure llostrejar el sol vermell del seu gland pel capdamunt del calçotet.

Per fi van arribar a la Pica del Temps; començava a llostrejar i l'ombra del turó es projectava foscament a la carretera.

Després, a punt de llostrejar, va tornar a posar la mà damunt l'ampit de la finestra i es va aixecar amb molt de compte.

Aquesta nit, en llostrejar, es deixondí a les garrigues de l'illa de Krestovski, tot tremolós i febricitant; tornà a casa, on arribà molt dejorn.

De la sal tèbia a la llum dels genolls llostreja el dia.

Quan va tornar al riu llostrejava, però l'enorme forat era massa evident.

Totes les hores fins que ha llostrejat les he passades empaitant la son.

Llostrejava i la llum dels fars a la carretera era ja innecessària i molesta.

Viatjà de nit, i el tren arribà al seu destí quan tot just llostrejava.

Eixiren al carrer: encara no llostrejava i les estrelles relluïen com guspiretes a punt d'apagar-se.