D'ací que hom digués, en menjar magrana, que per cada gra que hom menjava, era redimida una animeta del Purgatori.

Malgrat aquesta creença, abans molt estesa, hi havia qui creia que avui i demà hom no podia menjar magrana perquè equivalia a menjar-se les animetes.

A Menorca havia estat costum, la tarda d'avui, d'anar a menjar magranes.

Era corrent, doncs, que tothom mengés magranes per postres, a l'hora de dinar.

Menjàvem magranes desgranades i un parell de dones es posaven a fer bunyols.

Per l'Urgell creien que menjar magranes, en temps de llaurar, dóna força al puny i, en general, braó per a la feina.

No era fàcil menjar magranes sense tacar-se, o sigui que la Sansa va agafar una pera i li va fer una mossegadeta.