f. sacerdotessa
Persona autoritzada per fer els rituals sagrats d'una religió.
1L'anonimat és condició necessària si vol ser un bon ministre de Déu.
2M'acuso, pare, d'haver estat tot l'estiu cardant amb un ministre de Déu.
3Los constitucionalistes se van acarnissar sobretot amb los ministres de Déu.
4Volien veure aquell ministre de Déu en una actitud ben terrenal.
5Ho havien de demanar per escrit i presentant l'aval d'un ministre de Déu.
6En aquell instant ja no era el ministre de Déu: era un actor.
7Moltes d'elles començaren a agenollar-se, com si es trobessin davant d'un ministre de Déu.
8Que no saps que es sacerdots som ministres de Déu?
9Tres dies va tardar el ministre de Déu a demanar perdó a la seua manera.
10El ministre de Déu va fer un parlament
11Com poden ser morts els ministres de Déu?
12-Oh ,aneua buscar de seguida un ministre de Déu -vaimplorar-.
13La van deixar sola amb el ministre de Déu i no van ser capaços d'intercanviar cap paraula de consol.
14Mossèn Fideu els va acompanyar, tot dient que un ministre de Déu sempre fa algun servei en situacions difícils.
15Més que no pas per la condició de ministres de Déu, els capellans tenen poders especials perquè saben llegir.
16Mai no la llegia un sacerdot, per tal com es creia que els ministres de Déu no podien proclamar la seva sentència.
Translations for ministre de déu