Significados de pas-doble en catalán

Sonava un pas-doble eixordador quan el noi pèl-roig s'acostà a la porta.

A mitja peça, el general volgué ballar el pas-doble.

No toquen el pas-doble, ni el txa-txa etc. que toca tothom, ni cap que sigui lleugerament conegut.

Tot i ser pas-doble els tres tipus, cal dir que la diferència i l'evolució dels tres és ben diferent.

Una vegada, el Ferran sentí algú cantant al vestíbul un vell pas-doble que també taral·lejava de vegades l'oncle Bernat.

Al fullet informatiu de la jornada apareixen les bandes participants, el pas-doble que tocaran i el director titular de cadascuna.

Va sortir a rossegons de la sala; des de la plaça dels Salzes, arribaven a la galeria les primeres notes d'un altre pas-doble.

En aquella època en Jorge era molt ingenu i com a tema de conversa en va escollir un que, almenys, podia durar tot el pas-doble.

La primera resposta meua va ser: 'Si els pas-dobles fallers són tots iguals, poc podem fer!'.

Aquestes xarangues solen 'dignificar' ben poc la música de falles (és a dir, els pas-dobles fallers).

Jo buscaré una cinta de pas-dobles.

Les bandes partiran des de sis punts d'eixida diferents per acabar confluïnt en l'esplanada del Monestir, on interpretaran els pas-dobles València i Amparito Roca.

"Visca El Boquerón!", exclamà pres d'emoció i tot seguit va ordenar a Berruga que tocara el pas-doble València, del mestre Padilla.