Meanings of pensar amb amargor in catalán

Segurament es gastaven els diners a l'Abela, va pensar amb amargor.

Evidentment, va pensar amb amargor, el tiet Vernon parlava del sopar dels nassos.

Potser el pobre capellà tenia raó, va pensar amb amargor.

I què si en Kyle era un assassí en sèrie?, va pensar amb amargor.

Però, sobretot, va pensar amb amargor, havia après que no es pot confiar en l'amor.

Ja no era una nena, però semblava que no en fos conscient, va pensar amb amargor la Gwenda.

El seu progenitor no s'hauria unit a la majoria per celebrar el triomf del Tercer Reich, va pensar amb amargor.

Al capdavall, va pensar amb amargor, era millor creure en alguna cosa, en qualsevol cosa, que no pas no creure en res.

Com a mínim, no li havien tornat a trencar la finestra, va pensar amb amargor, al mateix temps que el poble desapareixia del retrovisor.

Potser deu anys enrere, va pensar amb amargor, desconsolat, si més no un principi de resposta a alguna d'aquestes preguntes segurament se l'hauria sabut donar.

Devien ser de la mena que fugen corrents quan les coses es posen lletges, va pensar amb amargor; es mereixien que els prenguessin la casa.

Potser només em va renyar a mi, penso amb amargor.

Ni tinc dret d'estar malalt 1, pensa amb amargor.

Si els déus menyspreaven els bords, pensava amb amargor, per què omplien els homes de tanta luxúria?

"Aquesta nou no es partirà així com així", va pensar amb amargor.

"Ningú no pot salvar ningú", va pensar amb amargor en Knutas.