1
Aquell era el seu darrer regal al vell perdonavides que l'havia forjat.
2
Els tres que m'acompanyaven van protestar, però el perdonavides els va interrompre:
3
No hi ha lloc per als temeraris, els suïcides i els perdonavides.
4
Només has donat una pallissa a un perdonavides que se la mereixia.
5
Dos personatges, d'uns trenta anys aproximadament, amb actitud de perdonavides i molt desagradables.
6
Quin exemple donaré als nois si em veuen tremolar per culpa d'un perdonavides?
7
I, al seu costat, un Miquel aigualit, com un perdonavides d'imitació.
8
Dos minuts més tard, compareix de nou l'inspector expulsat, amb aires de perdonavides.
9
Ert, brusc, fugisser, polemitzant i amb una repetitiva actitud de perdonavides.
10
Ha perdut aquell to de perdonavides que tenia en començar l'entrevista.
11
Sabia que al perdonavides li agradava atonyinar amb una pedra a la mà.
12
Podia ser un perdonavides, però havia convertit els bolxevics en el partit dirigent.
13
Vint-i-cinc anys més tard, tornava a topar amb aquella mirada confiada, perdonavides, desafiant.
14
Era un bocamoll i sempre aconseguia fer la impressió que era un perdonavides.
15
De la Dictadura, assassina, grollera i perdonavides, però també dels camarades.
16
Com m'hauria agradat de poder-li trencar la cara, a aquell perdonavides!
