Es van treure els cascos i les pesades armadures i només es van quedar amb les cotes de malles.

Em tornaren a posar al llit, els braços més cansats que les cames, perquè les meves mans seguien presoneres de llurs pesades armadures.

Ara mateix, tots ells, dins de les seves pesades armadures, deuen estar amarats de suor, amb el cap adolorit i els ulls plorosos.