Turons d'un verd grisenc, una pluja suau i el cel baix d'Anglaterra.

Era la mena de pluja suau però constant que podia durar hores.

Ara queia una pluja suau sobre la seva tomba, aquell vespre calorós.

Una pluja suau queia sobre l'asfalt i la gent s'apressava per no mullar-se.

Els trons i llamps havien cessat i la pluja suau era una delícia.

Quietud dolça de tardor, flaires de fulles mortes i de fang, pluja suau sobre els braços oberts.

Aquella veu cansada, de vell, queia com una pluja suau damunt el seu cor ressec, que tremolava.

Havíem anat a les golfes perquè plovia; aquella pluja suau que se't queda enganxada, tossuda i minuciosa.

Una pluja suau brollava dels capitells acanalats i, tot refrescant la xafogor de l'aire, queia al seu damunt amb suavitat.

Va sortir del soterrani de la rectoria per les escales de darrere i va aparèixer al pati, on queia una pluja suau.

Una pluja suau i plàcida, que, obscurament, va mullar la terra primaveral i en va fer sorgir les criatures sense nom que l'habitaven.

Vaig sentir la carícia suau de la humitat que em besava el front enfebrat, amb remors de platges llunyanes, de pluges suaus, de rierols plaents.